S'estan mostrant 4205 resultats

Nota de pedra. Document textual

Especejament i nota de pedra. Escala 1/10

Esborrany

Esborrany

Esbós. Escala 1/1000 (no indicada)

Esbossos

Esbós

Esbós

Esbós

Esbossos

Esbós. Escala 1/20 (no indicada)

Especejament i nota de pedra. Escala 1/10 (no indicada)

Especejament i nota de pedra. Escala 1/10 (no indicada)

Especejament i nota de pedra. Escala 1/10 (no indicada)

Especejament i nota de pedra. Escala 1/10 (no indicada)

Especejament i nota de pedra. Escala 1/10 (no indicada)

Especejament i nota de pedra. Escala 1/100

Escala 1/100 (no indicada)

Gaspar de Diana, arquebisbe de Nàpols, comunica a la ciutat de Barcelona que, informat per relació dels ambaixadors Joan de Marimon i Bernat Sapila, i per Pere de Santcliment, mestre racional de la cort d'Alfons el Magnànim, de la devoció de Barcelona a santa Càndia o Càndida, patrona de Nàpols, envia una relíquia de la santa a la ciutat.

Esbossos

Càlculs numèrics i gràfics. Escala 1/100

Amidaments i detalls

Escala 1/50 (no indicada)

Escala 1/1000 (no indicada)

Document textual

Amidaments. Escala 1/20 i 1/50

Amidaments. Escala 1/10 (no indicada)

Esbós amb amidaments

Documentació sobre obres al teatre de l'Hospital, referents al contracte amb Valentí Esparó, fonedor de ferro i constructor de màquines per fabricar peces de ferro.

Reclamació d'un veí del Teatre principal a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu pels desperfectes que provoquen a casa seva les obres al teatre.

Document textual

Berenguer Roig, sabater de Manresa, i la seva muller Valentina venen a Francesc Joan de Gamiçans, notari de la mateixa ciutat, un censal mort de pensió de 31 s. 6 d. i preu de 31 ll. 10 s., com a part del preu de venda d'una casa de Manresa, feta a Gamiçans per Bernat Draper. Amb àpoca.

Montserrat Font, pagès de Martorell, ven a Antoni Mir, negociant de la mateixa vila, un censal mort de pensió de 100 s. i preu de 100 ll. El censal es crea per pagar un terreny de Castellbisbal que Font ha comprat a Mir. Amb àpoca.

Galceran Calça, notari de Barcelona, ven a Lluís de Sarrià, prevere detentor del benefici primer de Sant Benet de la seu de Barcelona, un censal mort de pensió de 40 s. i preu de 40 ll. Amb àpoca del mateix dia i intima a Francesc Calça, germà del venedor, i d'altres (1576, febrer 21).

Joan Guasc i la resta de jurats d'Alcover, i Sebastià Girona, procurador i síndic de la vila, venen a Joan Baptista Solanes, paraire de llana d'Alcover, un censal mort de pensió de 35 ll. i preu de 700 ll. Amb àpoca.

Antoni Mir, negociant de Martorell, ven a Miquel Puig, capellà major de la capella de Santa Maria del Palau de la Comtessa, a Barcelona, un censal mort de pensió de 100 s. i preu de 100 ll., que s'obliga sobre d'altres censals que rep Mir, entre els quals n'hi ha un de pensió de 100 s. i preu de 100 ll. creat i venut per Montserrat Font. Amb àpoca. Acta de possessió dels censals sobre els quals s'obliga la venda (Martorell, 1615, agost 29).

Felip Ramon i Camps, com a mandatari de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, ven el Teatre principal a Teodor Seebold y Zarauz, del comerç de Guecho (Biscaia), excepte la parcel·la destinada a magatzem de decorats i una part de la casa contigua i propietat del teatre, núm. 2 de la plaça del Teatre; preu: 550.000 pessetes.

Francesc Roís, mercader de València, i la seva muller Simona venen a Elionor, muller de Pero Maça, cavaller domiciliat a València, un esclau sarraí convers de 35 anys, dit Antoni Miquel, per 62 ll.

Berenguer Seguí o “Saguí“, ciutadà de Barcelona i abans de Santa Eulàlia de Provençana, ven a Joan Torrent o Destorrent, oficial de l'algutzir reial de Barcelona, una casa de l'Hospital de Provençana [l'Hospitalet] que té per Mateu Martí; la casa es tenia en alou per l'Hospital de Pere Desvilar canonge i actualment pel de la Santa Creu. Prèviament s'ha revocat la venda contractada el 1400, agost 1, entre els mateixos. Amb àpoca (Barcelona, 1414, març 4).

Vicenç Ermengol (“Armengol“), brodador de Barcelona, i la seva muller Joana venen als obrers de l'església parroquial de Santa Eulàlia de Provençana i la Pobla d'Hospitalet una casa de l'Hospitalet, que es té en alou per l'Hospital de la Santa Creu i havia pertangut als hereus de Mateu Martí, que en percebien un cens de 3 s. venut a Ermengol per Jaume Martí. Ermengol posseïa la casa per donació de Joana, filla i hereva de Joana, muller de Bartomeu Verdaguer, de Sant Andreu de Palomar.

Joan de Torrent o Destorrent, oficial de l'algutzir reial de Barcelona, resident a Santa Eulàlia de Provençana, ven a Galceran Carbó, de Barcelona, una casa de la vila o sagrera (“secraria“) de Santa Eulàlia, que té per Mateu Martí, el qual la té en alou per l'Hospital de la Santa Creu. Amb agnició de bona fe per la qual Carbó reconeix a Jaume Rouric, carnisser de la vila o “secraria“ de Santa Eulàlia, que ha comprat la casa en nom d'ell, encara que el nom de Rouric no apareix en el document anterior, i li cedeix qualsevol dret sobre la propietat (Barcelona, 1427, febrer 14). Amb àpoca de Destorrent a favor de Rouric (Barcelona, 1429, maig 13).

Felip Ramon i Camps, com a mandatari de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, ven a Agustí Atzarias i Sanromà, Joan Vidal i Ferrando i Emili Marvà i Munné, del comerç de Barcelona, la casa núm. 2 de la plaça del Teatre, annexa al Teatre principal, i una part del terreny d'aquest, amb l'obligació de pagar els censos carregats amb aquestes propietats; preu: 307.796 pessetes; per la mateixa escriptura, Silvestre Romeu i Voltà, fabricant de Sabadell, accepta l'alliberament de l'obligació de comprar aquelles finques, que havia contret per escriptura del 1917, juliol 14. (Esborrany).

Els administradors de l'Hospital de la Santa Creu s'obliguen davant Emili Marvà i Munné, Joan Vidal i Ferrando, Silvestre Romeu i Voltà, Agustí Atzarias i Sanromà, a vendre'ls la casa núm. 2 de la plaça del Teatre, annexa al Teatre principal, i una part del terreny d'aquest. (Esborrany).

Jaume Martí, pagès de Santa Eulàlia de Provençana, ven i fa definició a Vicenç Ermengol (“Armengol“), brodador d'or de Barcelona, d'un cens de 3 s. que es percep sobre un hort on hi havia una casa, actualment en runes, a la sagrera de Santa Eulàlia. Amb aprovació d'Elisabet, muller de Martí (1534, juliol 11).

Esborrany. Càlculs d'àrees