Mostrando 4205 resultados

Consta de:

1. “Facultades del Sr. Administrador de turno“ (1927, juliol 8)
2. Còpia de l'acord de l'Administració de 2 de novembre de 1799 sobre les facultats dels Administradors (1927, juliol 8)
3. Carta de l'Administrador Gabriel Auguet i Roset al Ministre d'Hisenda, fent certes consideracions sobre l'impost de plusvàlua (1929, abril 10)

Consta de:

1. Ofici de l'Alcalde a l'Administrador Mariano Vilaseca, canonge (1941, febrer 19)
2. Saluda de l'Alcalde ajduntant còpia de l'informe de l'Alcaldia (1941, febrer 20)
3. Informe de l'Alcaldia remès a l'advocat de l'Estat assessor del Govern Civil a la Junta Provincial de Beneficència (1941, gener 27)
4. Nota del Secertari de l'Hospital al Bisbe, remetent còpia de l'informe d'Alcaldia (1941, març 4)

Consta de:

1. Cetificat del Secretari de la Junta Provincial d'Assistència Social de Barcelona, segons el qual l'Hospital hi és classificat com de beneficència particular (1976, maig 18)
2. Certificació notarial de Carlos Valcarce, advocat, sobre l'autenticitat del document anterior (1976, setembre 30)
3. Carta del Cap de la Secció d'Identificació Fiscal notificant el codi d'identificació de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (1976, desembre 28)
4. Acord entre la Generalitat de Catalunya, el Bisbat i l'Ajuntament de Barcelona perquè es constitueixi a l'Hospital una Junta de Govern, a la qual la Molt Il·lustre Administració delegui les seves facultats (1978, juliol 31)
5. Ordre publicada al Diari Oficial de la Generalitat, de 25 d'abril de 1983, per la qual es regula l'acreditació de centres i serveis assistencials a Catalunya (1983, maig 4)
6. Estatuts de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, acompanyant carta d'exposició signada per un Administrador (1988, juny 2)
7. Tarjeta de persones jurídiques i entitats en general, de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (sense data)

Consta de:

1. Testimoni de l'Escriptura de Fundació de l'Hospital; Fotocòpia de l'original de la Butlla Fundaciona; Text de la Butlla Fundacional (llatí); Text de l'Ordre Ministerial de 13 de maig de 1874, declarant l'Hospital de la Santa Creu de beneficència Particular; Acta de la declaració de l'Establiment de Beneficència Particular; Ordre del Poder Executiu de 13 de maig de 1874; Escriptura sobre Reial Ordre de 14 de juliol de 1897 eximint l'Hospital de retre comptes
2. Esborrany del contingut

Consta de:

1. Resum de càrrecs i dates
2. “Relaciones de cargo“
3. “Relaciones de data“

Consta de:

1. “Cuentas del año de 1856“: Resum de càrrecs i dates, 3 exemplars; Estat comparatiu amb el pressupost inicial, 2 exemplars
2. “Relaciones de cargo del año 1856“
3. “Relaciones de data del año 1856“

Consta de:

1. Resum de càrrecs i dates, 2 exemplars; Estat comparatiu amb el pressupost inicial
2. “1858. Relaciones de Cargo“
3. “1858. Relaciones de Data“

El rei Ferran I ordena que les causes judicials referents a l'Hospital de la Santa Creu siguin jutjades dins la vegueria de Barcelona. Còpia del 31 de juliol de 1430.

El rei Felip II ordena al lloctinent general de Catalunya que faci les gestions necessàries perquè el bisbe de Barcelona no s'oposi a l'execució d'un privilegi reial concedit el 25 de juliol de 1587 als administradors de l'Hospital de la Santa Creu sobre la representació de comèdies a la ciutat. Còpia.

El comte Charles de Schomberg, lloctinent i capità general de Catalunya, ordena que s'eximeixi la baronia de Castellfollit del Boix, propietat de l'Hospital de la Santa Creu, d'allotjar tropes.

Passaport concedit per Carles III d'Àustria a Francisco Balsarote, tinent de cavalleria. (Imprès emplenat a mà).

Felip V nomena Ignasi Graells comptador del cadastre a Barcelona.

Pere III de Catalunya-Aragó eximeix els administradors, metges i acaptadors del nou hospital de Barcelona de l'obligació de seguir l'exèrcit.

El rei Martí I posa l'Hospital de la Santa Creu sota la seva protecció. Còpia del 23 de febrer de 1408.

El rei Martí I aprova i confirma els capítols de la confraria de la Santa Creu, fundada a l'Hospital del mateix nom.

Frederic de Portugal, lloctinent general de l'emperador Carles a Catalunya i als comtats de Rosselló i Cerdanya, posa l'Hospital de la Santa Creu sota protecció reial.

El papa Pius V dóna llicència d'acaptar a tot el Principat als administradors de l'Hospital. Còpia de Barcelona, 1569, octubre 12.

El papa Alexandre VII als bisbes de Barcelona, Vic i Solsona, sobre una queixa de l'Hospital de la Santa Creu referent a l'herència de Cristòfor Mercer.

Vot dels doctors Pere Boix, Cristòfor Comella o Comelles, Joan Pere Fontanella, Rafael Puig i Aleix Tristany, pel qual es conclou que l'indult del papa Benet XIII que redueix a 10 s. la pensió que l'Hospital pagava al rector del Pi per sepultures, funerals, llegats i almoines, s'aplica també al bací de les ànimes, i que l'Hospital pot privar els obrers del Pi de posseir el bací.

Antoni de Fornells i Berenguer Desfeu o de Feu, canonges de Barcelona, procuradors del bisbe i els canonges de la ciutat per als afers de la seu i de l'hospital “seu domus infirmorum“ de Barcelona, fan establiment d'uns terrenys prop de l'hospital a favor de Pasqual Peralta, fuster de la ciutat; cens: 6 morabatins.

Antoni Joan Garcia, canonge penitencier, jutge conservador i comissari apostòlic de les rendes i emoluments de l'Hospital de la Santa Creu, dóna llicència als procuradors de l'Hospital perquè quan actuïn en representació d'aquest puguin dur una vara alta amb la insígnia de la institució. Segons la nota al dors: “Esto és, que los aplegadors, quant van a fer la aplega, púgan aportar una va[ra] alta ab la insígnia de l'Hospital“.

Elecció de Josep Claresvalls, prior de la col·legiata de Santa Anna de Barcelona, com a conservador de l'Hospital de la Santa Creu.

Bernat Otger -com a curador assignat pel veguer de Barcelona als béns de Vivó, fill de Folquet Duran-, Brunissenda, filla de Jaume de la Torre, i Maria, vídua d'aquest i mare de l'anterior, lliuren a Pere Codina i la seva muller Guillema, de Sant Boi, el mas Folquet, situat al lloc de Perellós (“Pereyos“), sobre el Casal Joan, d'aquesta parròquia. El mas es té per l'Hospital de Pere de Vilar o Desvilar, canonge de Barcelona.

Pere de Viladecols fa establiment a favor de Barcelona (“Barcelone“), filla del difunt Pere Bernat, i del seu marit Ferrer Orser d'un terreny que forma part del mas de l'Om, a Banyoles, parròquia de Santa Eulàlia de Provençana. Còpia del 1311, gener 18 cal. [desembre 15].

Felip de Malla, canonge de Barcelona, protector i administrador dels aniversaris comuns de la seu, confirma a Pere Ratera, argenter de la ciutat, l'establiment d'una casa al carrer de les Moles, que es té pels esmentats aniversaris.

Conté:

1. Bartomeu Roig, mestre de cases de Barcelona, reconeix al capítol de la seu i a Jaume Calvell, canonge protector dels aniversaris comuns d'aquesta, que té dues cases al carrer de les Moles pels esmentats aniversaris. Les cases havien pertangut respectivament a Margarida Roig (“Roja“) i Celitrons i a l'argenter Pere Ratera (Barcelona, 1571, març 28). Clos 1585, desembre 8.
2. Joan Espuny, canonge de Barcelona, protector dels aniversaris comuns de la seu, confirma a Margarida Salzet, vídua de Bartomeu Celitrons, de Guissona, la possessió d'una casa al carrer de les Moles, que es té pels esmentats aniversaris (Barcelona, 1544, juny 2). Clos el 1585, desembre 8.

Fragment de text de dret canònic glossat, amb anotacions d'altres mans. Conté les rúbriques: “De sepulturis“ (inc.: “Bonifacius VIII: Animarum periculis et scandalis“), “De testamentis et ultimis voluntatibus“ (inc.: “Bonifacius VIII: Si pater filium et filiam habens impuberes“). És un bifoli a dues columnes, amb rúbriques en vermell, calderons en vermell i blau, inicials amb filigrana alternant en aquests dos colors, dues caplletres il•luminades. Reutilitzat posteriorment com a enquadernació del “Libre de la administratió de l'Hospital d'en Pere Dezvilar de MDLXVIII“; la data 1569 es repeteix al llom i a la coberta posterior.

Alfons IV el Magnànim confirma un privilegi de Martí I als administradors de l'Hospital de la Santa Creu, pel qual els béns dels malalts que moren intestats a l'Hospital passen a aquest (Valldaura, 1405, setembre 22).

La reina Maria, lloctinent general, pren l'Hospital de la Santa Creu i els seus oficials sota la seva protecció i guiatge, els dóna llicència de dur armes i els eximeix del servei d'host i cavalcada.

Felip II confirma el privilegi general concedit per l'emperador Carles V a l'Hospital de la Santa Creu (Molins de Rei, 1519, desembre 22).

Ferran II ordena que es restitueixin a Joan Pasqual, doctor en ambdós drets de Barcelona -que actua en nom propi i del seu fill Benet-, els oficis d'obrer major dels palaus reials i drassaner, “fahedor y vahedor de galeres“ de la drassana reial de la ciutat, amb el salari corresponent; i revoca el nomenament que havia fet d'aquests oficis a favor del secretari reial Juan Ruiz de Calcena i les provisions referents a la drassana fetes a Bartomeu Ferrer, regent la tresoreria reial a Catalunya, i d'altres oficials. Còpia del 1516, juliol 4.

Nomenament de veguer i batlle de Cervera a favor de Jaume Joan de Salavert (“Salabert“).

Manual notarial de l'Hospital de la Santa Creu, amb rúbrica de 1681

Manual notarial de l'Hospital de la Santa Creu, amb rúbrica de 1681

Manual notarial de l'Hospital de la Santa Creu, amb rúbrica de 1681