S'estan mostrant 4205 resultats

Recaptacions del Teatre principal -obres de teatre i cinematògraf-, i liquidació.
Formularis impresos emplenats a mà; inclouen els títols de les obres representades.

Documentació diversa. Inclou, entre d'altres documents: proposta de Francesco Albertarelli als administradors de l'Hospital de la Santa Creu sobre un “Plan general de las diversiones que pueden darse en el teatro de esta ciudad, con demonstración de las ventajas que pueden producir“ (s. XVIII ex.); esborranys de contractes d'abonament de llotges del teatre (s. XIX).

Consta de:

1. Repartiment de racions diàries de companyies de còmics; rebuts d'actors i empresaris teatrals; comptes de representacions d'obres concretes; comptes d'obres i feines de manteniment al teatre (1730-1731).
2. Documentació diversa: resposta de la Reial Audiència a un memorial dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu sobre l'arrendament de la casa de comèdies (1768 post); llista de “camarillas“ llogades (1765); “Noticia individual de toda especie de gastos que ha tenido el theatro de la ciudad de Barcelona en el año de 1777“ (1781); estats o balanços, comptes, ordres de pagament i rebuts d'actors i companyies teatrals, personal, músics de l'orquestra del teatre i tasques de manteniment de les instal·lacions (1781-1794).
3. Comptes i rebuts (1847-1849).
4. Comptes i rebuts (s. XVIII).

Comptes de jornals per la fusta despesa en les obres al “tablado dels balls“ i la teulada de la casa de les comèdies o teatre de l'Hospital.

Documentació diversa sobre obres al teatre de l'Hospital.
Conté:

1. Comptes.
2. Projectes i pressupostos, algun amb croquis (“Explicació de las obras que se inténtan fer en la casa de comèdias“, s. XVIII).
3. “Lista de los empleados en el theatro para cobradores y demás de dentro de la casa“.
4. Dos plecs de notes soltes sobre mesures diverses que cal prendre al teatre relacionades amb qüestions pràctiques (obres, aigua), òperes, etc., la 1a comença: “Benefici de l'Hospital: posar en subasta lo teatro“ (en català i castellà; d'una mà de mitjan s. XIX).
   La llista que comença “Benefici de l'Hospital“ inclou una nota amb referències a les òperes L'esule di Roma, de Donizetti, Leonora de Mercadante i Roberto il diavolo de Meyerbeer.

Comptes per obres al Teatre principal.

Documentació sobre taxació i trasllat de decorats del Teatre demanats pel teatre de Badalona: muralles i torres de l'Entrada de Jerusalem, Infern i Calvari, amb l'encàrrec de verificar el seu estat quan es retornin.

Consta de:
1-3. Teatre principal: Don Juan Tenorio [J. Zorrilla] i Manon [J. Massenet]; instruccions per a la reutilització de decorats.

2. Casa teatre de l'Hospital: “Medidas de la decoración conpleta“ (no s'indica l'obra).

Documentació sobre la reclamació presentada per la comtessa de Peralada, Joana de Boixadors i Cotoner -com a successora del fideïcomís creat per Joan de Boixadors i Desvalls en el seu testament, datat a Barcelona el 16 de març de 1540 (inclòs)-, sobre uns terrenys de la Rambla de Barcelona ocupats per la casa de les comèdies o teatre de l'Hospital. Inclou: títols justificatius (1526 seg.); correspondència, memorials, arbre genealògic dels Boixadors i croquis dels terrenys; sentència favorable a l'Hospital (Barcelona, 1838, gener 30). Còpies del s. XIX.

Consta de:

1. Reial cèdula per la qual es confirma i regula als administradors de l'Hospital de la Santa Creu el privilegi d'exclusivitat de la representació de comèdies concedit per Felip II (Madrid, 1771, gener 25).
2. Instrucció del marquès de Vallesantoro als administradors de l'Hospital de la Santa Creu perquè no s'interrompin les representacions al teatre malgrat les pèrdues patides durant l'arrendament dels sucessors de Bernat Sabater (Barcelona, 1800, maig 14).
3. “Novíssima recopilación, lib. VII, tít. XXXIII: De la diversiones públicas y privadas, ley XII“: Carles IV (Madrid, 1803, gener 14 - març 11).

Documentació sobre el teatre de l'Hospital referent a una sol·licitud denegada d'exempció de pagament del 3% sobre les entrades.

Documentació sobre una sol·licitud de l'Hospital del Santa Creu, del 12 d'octubre de 1803, perquè se li assigni 1/3 part dels ingressos de les curses o “corridas“ de toros i companyies de genets que actuïn a Barcelona. Amb resolució favorable del 29 de novembre de 1803, comunicada pel comte de Santaclara als administradors, per la qual es concedeix 1/5.

Consta de:

1. Sol·licitud de l'administració de l'Hospital, del 18 de maig de 1801, perquè se l'eximeixi de l'aplicació de la reial instrucció sobre teatres del 15 de març proppassat pel que fa a representacions italianes d'òpera i balls.
2. Reclamació del 2 o 3% de les comèdies; inclou: “Noticia de las piezas nuevas que después de la aprovación del plan general de reforma de teatros son acrehedoras al premio del tres o dos por ciento dirigida por la secretaría a la dirección de teatros al corregidor de Barcelona para que verifique la recaudación y remisión de dichos intereses y zele que ninguna persona las imprima“

Documentació (actes de sessions i correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu) sobre reparació d'un problema d'humitat en un saló del Casino barcelonès.

Documentació sobre una sol·licitud de quatre plomes d'aigua per al Teatre principal, feta per l'administració de l'Hospital de la Santa Creu a l'Ajuntament de Barcelona.

Conta de

1. Suplicació dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu sobre el pagament del salari del veguer i altres oficials reials que assistiran a les comèdies del teatre de l'Hospital (s. XVIII in.).
2. Sol·licitud dels administradors de l'Hospital a l'Ajuntament de Barcelona perquè protegeixi els privilegis concedits al seu teatre (1811 post).

Documentació sobre un conveni entre els empresaris i l'orquestra del teatre de l'Hospital.
Inclou nòmina de músics. Mateu Ferrer consta com a mestre de l'orquestra.

Documentació (acta de sessió i correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu) sobre la sol·licitud presentada per Luis de Olona, empresari del Teatre principal, per col·locar dues butaques al costat de l'orquestra i incomunicar aquesta del públic.

Documentació (actes de sessions, informes i correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu) sobre obres de restauració o reforma de l'interior del Teatre principal i renovació del contracte d'arrendament de Luis de Olona. Inclou: informe sobre el mal estat del teatre, algunes causes i proposta de reforma (Barcelona,1865, abril); sol·licitud d'Olona per reutilizar un decorat de La Traviata i balls de màscares del teatre per a la representació de les òperes Semíramis [G. Rossini], Macbeth [G. Verdi] i Norma [V. Bellini] (ibíd., 1866, febrer 12).
“La restauración del Teatro principal, cuya necesidad viene dejándose sentir de algunos años a esta parte, ha llegado a ser hoy día imprescindible, si se quiere salvarle de la muertre que el desdén del público le prepara [...]“ (doc. 8).

Documentació diversa sobre el Teatre principal. Inclou, entre d'altres documents: correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Océano Altolaguirre, coronel del regiment de cavalleria de dragons de Santiago, sobre organització d'una funció a benefici dels ferits i morts a la campanya d'Àfrica (Barcelona, 1914, març 13-14); proposta de representació de l'òpera Blanche Leroux, d'A. Magnier i música de F. Fiol-Mora, rebutjada (Alger-Barcelona, 1915, maig 7); suplicació d'instal·lar màquines escurabutxaques, denegada (Barcelona, 1915, desembre 9); llicència per col·locar taules davant de la façana del teatre (ibíd., 1916, juny 21); sol·licituds d'ús de les guixetes del Teatre principal per vendre entrades per a les Plazas Antigua y Arenas de toros, feta per Salvador Alcalá (ibíd., 1916, febrer 10), i per a la companyia del Théâtre de la Porte Saint-Martin, de París, feta en nom de Frederic Bassó, últim empresari del Teatre principal (ibíd., 1916, maig 9).

Documentació diversa sobre decoracions i inventaris de béns del Teatre. Consta de:

1. Relacions d'estris; notes de l'arxiver Joan Francesc Costa i de Marià Puiguriguer.
2. Relacions d'estris fora d'ús.
3. Inventari de l'òpera “Roberto“.
4. Inventari de la zarzuela “El Caudillo de Baza“.
5. Pertinences del Baró de Segur existents al Teatre Principal.

Consta de:

1. Francesc Olivella, doctor en medicina, domiciliat a Martorell, ven al rector i a la comunitat de preveres de l'església parroquial de Santa Maria de Martorell, un censal mort de nova creació, de pensió de 3 ll. i preu de 100 ll. (Martorell, 1751, gener 10; llatí).
2. Àpoca i definició d'un censal de pensió de 6 ll. 10 s. i preu de 130 ll. que Pau Oller, cirurgià de Martorell, i els seus antecessors pagaven al patró i capellà major de la capella de Santa Maria del Palau de la Comtessa, amb cessió de drets a favor de F. Olivella (Barcelona, 1744, novembre 28; llatí).
3. Procura de Fadrique Vicente de Toledo, marquès de Vilafranca i de Los Vélez, a favor de Francisco Antonio de Ripa, domiciliat a Barcelona (Madrid, 1738, juny 25; castellà; còpia).
4. Nomenament de capellà major de la capella de Santa Maria del Palau de la Comtessa a favor de Bernat Tria (Madrid, 1742, gener 25; castellà; còpia).
5. Condemna i promesa de pagar (“soltar“) 130 ll. pel censal consignat a (2), contra el notari Joan Albareda (Barcelona, 1744, novembre 28).

Consta de:

1. Informació sobre una causa seguida a la cúria reial de Nàpols a instàncies d'Antonina, vídua de Giacomo di Michachio, sobre l'herència del seu fill Cosumano, mort a l'Hospital de Barcelona (Trapani, 1559, febrer 16). Còpia del 1566, gener 20.
2. Nomenament de procurador fet a instàncies de l'esmentada Antonina per recuperar uns diners que el seu fill Bartolomeo di Michachio havia dipositat a Barcelona abans de ser capturat pels sarraïns (1566, gener 18). Còpia del 1566, gener 20.

Consta de:

1. Ordre de lliurament del nou teatre de l'Hospital, fet per l'enginyer Carles Francesc Cabrer al capità general comte d'El Asalto, perquè s'hi representi una obra en honor al rei el dia de sant Carles, “después de haber hecho una prueba que ha correspondido al deseo en cuanto a las leyes de óptica y acústica, y experimentado una araña de nueva invención para el servicio diario, con cuya luz no sólo se puede leer y escribir en todos los palcos, sino que, habiertas las puertas de ellos, no necesitan los corredores otra luz ninguna para su servicio“ (Barcelona, 1788, octubre 24; còpia de 1837, març 10). Extracte “del libro titulado Noticias de la casa teatro recondido en el Archivo de dicho Hospital“, és a dir, el Cronicón.
2. Sol·licitud del càrrec d'arxiver de l'Hospital, feta pel racional Joan Francesc Costa, que al·lega les tasques que ha fet a l'arxiu com a encarregat de dirigir la reconstrucció del teatre i dur-ne els llibres de comptes (1794 post). Esment dels llibres comptables de Costa sobre la reconstrucció del teatre.
3. Certificació del preu de la reconstrucció del teatre (Barcelona, 1793, gener 12).

Comptes i correspondència dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu i del capità general comte d'El Asalto sobre un préstec de 15.000 ll. per a la reconstrucció del teatre de l'Hospital, fet per Antoni Meca i de Cardona, marquès de Ciutadilla, el 25 de març de 1788 i avançat pel comte d'El Asalto.

Consta de:

1. Rebuts de Llorens Manadé de l'import de la calç. Rebuts corresponents als paletes (1787, novembre 25 - 1791, gener 9).
2. Comptes dels ferrers i manyans (1787, desembre 1 - 1791, maig).
3. Comptes dels fusters (1788, març 1 - 1790, juny).
4. Comptes del mestre fuster Anton Mas (1788, maig 3 - 1789, desembre).
5. Comptes dels torners (1788, juny - 1790).
6. Comptes dels llauners, courers i vidriers (1788, setembre - 1789, novembre).
7. Comptes dels tapissers i cadiraires (1788, octubre 6 - 1789, maig 17).
8. Comptes dels soguers i corders (1788, octubre 26 - 1790, juny 1).
9. Comptes del pintor (1788, octubre 30 - 1790, juliol 22).
10. Comptes del cartoner (1788, octubre 31).
11. Relacions de pagaments als proveïdors (1788, juny 2 - 1789, juny 27).
12. “Cuentas dadas por don Joseph Ignacio Claramunt y Verde, etc., de la obra del teatro de 1788“ (1789, febrer 15).
13. Expedient referent al reintegrament de la fusta que la Junta particular de Comerç va deixar a l'Hospital per a la reedificació del Teatre Principal (1789, julioll 16 - 1790, juny 19).
14. Reconeixement de l'obra per part de l'ar quitecte Andreu Bosch i Riba i dels fusters Pau Planas i Antoni Mas (1791, juny 27).
15. Comptes d'Andreu Bosch, arquitecte (1797, febrer 15 - 1799, març 28).
    Entre els pintors hi ha Manuel Tremulles.

Documentació (correspondència, comptes, actes de sessions de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu) sobre l'alienació del Teatre principal i casa annexa, sobre l'expedient perquè se l'eximeixi de venda com a edifici d'utilitat o servei públic i sobre les negociacions de venda a Camil Fabra i Fontanills, marquès d'Alella, a més de la causa judicial que se'n va seguir.
Inclou, entre d'altres documents: plec de balanços del teatre per “Ingresos y gastos“ (1863-1888); taxacions (1877-1889); bases o condicions per a la venda; sessions de l'administració i correspondència amb la Junta de beneficència, el bisbat i altres, sobre l'oferta presentada per Fabra a través del seu agent Josep Amat (1887-1889); demanda presentada per Fabra contra l'administració perquè es formalitzi la venda i documentació sobre la causa (1889-1891); dictàmens jurídics emesos a instàncies de l'administració sobre la seva capacitat legal per alienar el teatre i les condicions en què s'ha d'efectuar la venda (1889-1891); exemplars d'El Barcelonés. Diario liberal, núm. 2.959-2.961, 2.987-2.988 (1998, maig 2 - juny 1).
Nota en una coberta de paper que protegeix els documents: “Para la mejor inteligencia de la polémica suscitada con motivo del concierto de venta de dicha finca, véase el legajo de fincas de 1878, nº 3“.

Documentació sobre ofertes de compra del Teatre principal i casa annexa, presentades al concurs obert per l'administració de l'Hospital de la Santa Creu per: Luciano Berriatua, representant de la societat anònima “Frontón de Madrid“, i per Emili Marvà i Joan Vidal, propietaris del cafè-restaurant (Au) Lion d'Or; Antoni de Paula Piqué i Oliver; Francesc de Paula Figueras i Sagués, Josep Canals i Gordó i Joan Baptista Juaneu i Nadal. Inclou: carta del doctor Cararach a Felip Ramon i Camps sobre les condicions de venda, amb notes adjuntes sobre dret romà i dret català.
Conté, sense relació amb les ofertes de compra, un extracte sobre l'estada de fra Andreu Portuguès a Barcelona el 1567 i la fundació de la casa de Sant Salvador de repenedides.

Documentació sobre la proposta d'arrendament, amb dret d'opció de compra, del Teatre principal presentada per Henri Couturier a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu.

Documentació (sol·licituds, concessions i notes) sobre permisos donats per l'administració de l'Hospital de la Santa Creu per traslladar estris per decorats del Teatre principal al teatre El Prado catalán (El Prat català), i també per pintar decorats d'aquest al taller del Principal. Alguns documents estan firmats pel maquinista Joaquim Planellas.

Consta de:

1. Antoni Fuster, prevere del benefici de Sant Joan a l'església de Santa Maria de Caldes de Montbui fa establiment a favor de Baltasar Canals, àlies Duran, de Santa Maria de Palau-solitar, de tres terrenys de la parròquia de Sentmenat, al lloc dit Mas Oliver, que es tenen en alou per l'esmentat benefici (Caldes de Montbui, 1484, novembre 30; pergamí; llatí).
2. Anna, vídua de Pere Duran, pagès de Palau-solitar, i el seu fill Josep, pagès, creen i venen un censal mort de 18 ll. de pensió i preu de 600 ll. als administradors de l'Hospital general de la Santa Creu, curadors de la causa pia fundada pel canonge Joan Andreu Sorts; el censal s'obliga sobre els tres terrenys esmentats al document anterior (Barcelona, 1766, octubre 20; paper; català). Amb àpoca (ibíd., 1766, novembre 10; ídem).
3. Josep Duran, pagès de Palau-solitar, ven un censal mort de 5 rals de vuit i preu de 110 rals de vuit a Josep Llauder, ciutadà honrat de Barcelona, que s'obliga sobre els tres terrenys esmentats. Amb àpoca (Barcelona, 1726, maig 31; paper; català i llatí).
4. Còpies de testaments de la família Duran, pagesos de Palau-solitar, en poder de diversos notaris públics de Caldes (1619-1750; paper; català).

Consta de:

1. “Instrucción para el arreglo de teatros y compañías cómicas de estos reynos fuera de la corte, aprobada por S. M. en real orden de 11 de marzo de 1801“ (Madrid, 15 de març de 1801; imprès s. ll.: s. n., s. a.).
2. Notificació de la instrucció anterior, feta pel marquès de Villasantoro als administradors de l'Hospital de la Santa Creu (Barcelona, 23 d'abril de 1801).

Documentació (correspondència, informes) sobre una oferta de compra del Teatre principal i locals annexos, feta per la sucursal a Barcelona del Banc d'Espanya amb l'objectiu que s'hi instal·li la mateixa sucursal.