Affichage de 790 résultats

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor d'Albert Bernis i Galtés per als anys 1883-1885.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Ramon Álvarez Tubau per als anys 1887-1890.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Francesc d'Assís Lafita el 1891.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Juli de la Calle i Joan Casajuana i Figueras per als anys 1891-1894.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Josep Domingo i Albert Duran el 1897.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Vicenç Alexandre i Beses el 1910.

Documentació sobre l'arrendament del Teatre principal a favor de Ramon Franqueza i Comas per als anys 1910-1915.

Documentació sobre la proposta de Frederic Bassó per a l'arrendament del Teatre principal.

Documentació sobre arrendament de locals del Teatre (baixos i entresòl): Cafè de les Delícies.
Consta de:

1. Gabriel Balart (1837, setembre 12 - 1850, setembre 2). Inclou “Inventario de los muebles de la casa café nombrado de las Delicias, firmado en 12 octubre de 1835“ o antic “Café de las Guardias“ (1837-1845).
2. Ramón Llosellas; Victòria Horta Ballescà, Vda. de Lloseras; Josepa Llosellas; Antònia Llosellas (1856, desembre 13 - 1892, juliol 16). Inclou documentació sobre obres, amb un projecte de reforma i plànol dels arquitectes Josep Torres Argullol i Gaietà Buigas (Barcelona, 1886, juliol 2), comptes de les obres (1886-1888) i inventaris del Cafè (íd., 1887, setembre 23).
3. Josep Vilaseca. Condicions de la subhasta i propostes d'arrendament (1889, octubre 7 -1890, desembre 29).
4. Josep Camps i Carreras (1890, desembre 10).
   Entre la documentació de 6.2 hi ha una sol·licitud per col·locar l'anunci d'una pensió a la paret del Cafè de les Delícies (1866); el cartell original es conserva en una carpeta de plànols i dibuixos del Teatre principal.

Documentació sobre arrendament de locals del Teatre (entresòl, 1r, 2n i 3r pisos). Consta de:
1-7. Casino Barcelonés (1845, agost 14 - 1869, juliol 7).

8. Centro Mercantil Barcelonés, fusió del Casino Barcelonés i del Centro Mercantil (1869, juliol 26 - 1870, setembre 2).
9. Ateneu Barcelonès, fusió del Centro Mercantil Barcelonés i de l'Ateneu Català (1872, abril 26 - 1905, maig 24). Inclou sol·licituds de J. Pella i Fargas, president de l'Ateneu, a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, perquè cedeixi el saló de descans del teatre i exemplars de l'arxiu i la biblioteca de l'Hospital per a l'exposició que l'Ateneu prepara sobre llibre, impremta i gravat a Catalunya (1894, abril).

Documentació sobre arrendament de locals del Teatre principal (galeria fotogràfica al terrat de la casa annexa al teatre); arrendaments i obres. Consta de:

1. Adrien Cordiglia (1869, març 20 - 1871, abril 27).
2. Eduard Carreras i Jueras, arrendament cedit per Adrien Cordiglia (1875, febrer 9 - 1880, desembre 31).
3. Miquel Aragonès, arrendament cedit per Eduard Carreras i Jueras (1881, setembre 14-23).
4. Constantí Rodríguez i Piera; Josep Montero i Legasi (1888, desembre 14 - 1889, juliol 24).
5. Antoni Esplugas i Puig (1889, maig 6 - novembre 5).
6. Juli Ainaud i Anaclet Planas, arrendament cedit per Antoni Esplugas i Puig (1892, juny 20 - 1899, novembre 21).
7. Fèlix Laureano de los Santos (1901, octubre 15 - 1905, setembre 19).
8. Emília Sebastià Silva (1905, juliol 20 - setembre 19).
9. Andreu Moñoz (1914, juny 12 - 1916, juny 21).
   Inclou expedients dels fotògrafs llogaters, entre els quals Adrien Cordiglia, de Niça (1-2), i Emília Sebastià Silva, d'origen filipí (8).

Documentació sobre béns, decoracions i inventaris del Teatre (notes, rebuts, correspondència); la major part són de la mà de Marià de Puiguriguer.

Documentació sobre béns portats de l'Hospital de la Santa Creu al Teatre: notes i comprovants de sortida, la major part signats per Joaquim Planellas.

Llistes de béns trets del Teatre i duts al magatzem de l'Hospital de la Santa Creu. Signats per Joaquim Planellas.

Llistes i rebuts de béns trets i retornats del Teatre principal al Teatre de varietats.

Continuació i nota sobre l'inventari de béns del Teatre, redactat en temps de l'arrendament a l'empresa Brugada [Adolf Brugada] i firmat per Josep Planella, conservador del decorat i escenògraf.
Inventari de 1883, no localitzat.

Correspondència i rebuts del marquès de Llió i altres administradors de l'Hospital de la Santa Creu amb Manuel Dionisio de Asarta i Joseph de Asarta (“Dasarta“) sobre gestions amb el comte Giovanni Zambeccari referents a òperes i comèdies del teatre.

Llistes d'òperes (text i partitura) amb les capçaleres “Del sr. Molins“ [Josep Molins, empresari del teatre de l'Hospital].

Notes sobre òperes (text i partitura) en poder del Teatre; de la mà de Marià Puiguriguer.

Documentació (sol·licituds, concessions i notes) sobre permisos donats per l'administració de l'Hospital de la Santa Creu per pintar o repintar decorats per a diverses òperes, peces teatrals i balls: I puritani [V. Bellini] (1855, 1859); La sonnambula [Bellini] (1855); La Traviata [G. Verdi] (1855); Lucrècia [Lucrezia Borgia, G. Donizetti] (1856); Poliuto [Donizetti] (1856); La muta di Portici [D. Auber] (1856); Los polvos de la madre Celestina [J.E. Hartzenbusch] (1856); Giovanna d'Arco [Verdi] (1858); Stiffelio [Verdi] (1858); “Robetito“ [Robert le Diable, de Meyerbeer?] (1858); Les huguénots [G. Meyerbeer] (1858); Marta [F. von Flotow] (1860); Attila [Verdi] (1860); Marina [E. Arrieta] (1860); Catalina [J. Gaztambide] (1860); Entre mi mujer y el negro [F. Asenjo Barbieri] (1860); El postillón de la Rioja [C. Oudrid i L. de Olona] (1860); El relámpago [F. Asenjo Barbieri] (1860); Zampa [F. Herold] (1861); Los circasianos [E. Arrieta] (1861); Azón Visconti [E. Arrieta] (1861); El caudillo de Baza [E. Arrieta i L. de Olona] (1862); Galanteos en Venecia [F. Asenjo Barbieri i L. de Olona] (1862); La Esmeralda (ball) [Perrot i Pugny] (1864).

Inventari de decorats del Teatre principal, de vegades amb indicació de l'obra representada: temporada 1855-1856; “Nota de lo que se ha echo en octubre de 1856“; desembre 1856-maig de 1857; Grazalema [L. de Aguilaz] (1857); ball El delirio de un pintor [Perrot] (1857); “Ópera Favorita“ [G. Donizetti] (1859); per a l'òpera Marta [F. von Flotow] (1860); Marina [E. Arrieta] (1860); El relámpago [F. Asenjo Barbieri] (1860); Azón Visconti [Arrieta] (1861); El Zampa [F. Herold] (1861); Los galanteos en Venecia [F. Asenjo Barbieri i L. de Olona] (1862); El caudillo de Baza [Arrieta i Olona] (1862); ball La gala de los amores (1864); ball El sueño nuevo (1864); ball La Esmeralda [Perrot i Pugny] (1864); El terremoto (1866); Norma [V. Bellini] (1866); La conquista de Madrid [J. Gaztambide] (1867); Baltasar; Giovanna d'Arco [G. Verdi]; Los magiares [J. Gaztambide]; El postillón de la Rioja [C. Oudrid i L. de Olona]; El juramento i Catalina [J. Gaztambide]; El diablo anda suelto, comèdia de màgia; Les huguénots i Robert le Diable [G. Meyerbeer]. Firmats per Josep Planella i Joaquim Planella.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Luis de Olona, empresari del Teatre principal, Josep Planella, escenògraf, i Joaquim Planellas, maquinista, sobre el decorat per a la comèdia de màgia Los polvos de la madre Celestina.

Consta de:
1-3. Teatre principal: Don Juan Tenorio [J. Zorrilla] i Manon [J. Massenet]; instruccions per a la reutilització de decorats.

2. Casa teatre de l'Hospital: “Medidas de la decoración conpleta“ (no s'indica l'obra).

Consta de:

1. Cartell d'una funció del Teatre principal en benefici de l'Hospital (1849, gener 18): La Cenerentola, de G. Rossini. (Imprès s. ll.: Imprenta del Fomento, s. a.). Fons en color.
2. Ídem. Fons en color.
3. Ídem.

Documentació sobre nomenament i salari de guardes del Teatre: Felip Amiell, Pere Pau Daidí, Josep Cases o Marcó.
Consta de:

1. Felip Amiell. Rebuts dels salaris (1786, febrer 2-11).
2. Pere Pau Daidí. Sol.licitud del càrrec de guarda (1821, octubre 29).
3. Josep Cases o Marcó. Informe (1824, febrer 21).
4. Josep Marcó. Expedient (1851, novembre 4 - 1852, febrer 11).
5. Reglaments. “Condiciones con las quales dará cumplimiento a su obligación el alcayde o custodio de la casa theatro“, de la mà de Joan Francesc Costa, racional i arxiver de l'Hospital (s. XVIII ex., dues còpies).

Documentació sobre el concurs per proveir una plaça de maquinista del Teatre principal.

Còpia d'actes de les sessions de la Molt Il·lustre Administració de l'Hospital de la Santa Creu referents al teatre de la institució.

L'administració de l'Hospital de la Santa Creu contra Francesc Sala, empresari del teatre de l'Hospital, sobre incompliment del contracte d'arrendament i reclamació de despeses d'obres a l'edifici; en el procés sobre la primera causa indicada, Sala demana, entre altres coses, una indemnització pel perjudici que l'activitat d'altres teatres de la ciutat (Montsió, Caputxins) li ha suposat, tot i que el contracte li concedia facultat privativa de representacions, que els administradors entenen limitada a la casa teatre.
Jutjat quart i primera instància de Barcelona; tribunal de primera instància.

Documentació sobre una causa judicial que Ramon Fitó i Claveria, com a tutor de Maria Fitó i Serra, duia contra l'Hospital de la Santa Creu, referent a un cens sobre una casa contigua al Teatre principal que pertanyia a Felip Rigalt i Caponata.

Correspondència del comte de Ricla, capità general, amb els administradors de l'Hospital de la Santa Creu, sobre el lloguer de llotges del teatre.

Correspondència del comte de Ricla, capità general, amb els administradors de l'Hospital de la Santa Creu, sobre obres i lloguer de les llotges que el comte ocupa al teatre.

Correspondència del comte de Ricla, capità general, amb els administradors de l'Hospital de la Santa Creu, sobre l'estat del terra de l'escenari i “aposentillos“ destinats a vestuaris del teatre.

Recurs presentat per Josep Rodríguez de Móra, referent a una localitat del corral de les comèdies de Barcelona que havia comprat vitalíciament el 1727 i que és ocupada per altres espectadors. Amb esborrany de resposta dels administradors de l'Hospital.

Correspondència i memorials sobre el nomenament d'Andrés Gómez y de la Vega, corregidor de Madrid i, com a tal, jutge protector privatiu dels teatres de comèdies del regne, com a sotsdelegat dels teatres de Barcelona i Catalunya.

Correspondència dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu sobre la gestió del teatre de l'Hospital: cartes de Francisco Castellanos al marquès de Llió.
Es conserven al plec “Cartas de D. Antonio Campmany que contienen algunas noticias relativas a los asuntos del theatro que tiene pendientes la administración del Hospital al Consejo. También hai algunas cartas de Castellanos que tratan de lo mismo“.

Correspondència dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu amb l'Ajuntament de Barcelona, sobre el teatre de l'Hospital.

Correspondència dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu: cartes rebudes del comte Giovanni Zambeccari i de Manuel Dionisio de Asarta, “direttore di Spagna“, sobre la tramesa d'actors i companyies al teatre de l'Hospital; amb rebuts.

Correspondència dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu al marquès de Camposagrado, capità general, sobre la restauració dels balls de màscares al teatre; els administradors es neguen a cedir el teatre si la Junta de la Casa de Caritat no els dóna garanties en cas d'incendi, ja que responsabilitzen aquest tipus de celebracions dels incendis de 1787 i 1807; el marquès ordena que els balls es facin igualment.

Consta de:
1-2. Correspondència entre Andrés [Pérez] de Herrasti [governador] i els administradors de l'Hospital de la Santa Creu, sobre la restauració dels balls de màscares al teatre (Barcelona, 1816, febrer 3-4).

3. Carta de Javier de Castaños, capità general, als administradors, sobre el mateix tema (ibíd., 1816, febrer 13).

Correspondència de Javier de Castaños, capità general, amb els administradors de l'Hospital de la Santa Creu, sobre la celebració de balls de màscares organitzats per la Casa de Caritat al teatre de l'Hospital.
La resposta dels administradors és firmada per Josep Llocer.

Documentació sobre una proposta de millora del teatre de l'Hospital, presentada per Pau Rigalt a la Junta de beneficència i reenviada als administradors de l'Hospital de la Santa Creu el 31 d'octubre de 1823. Inclou la proposta: “Relación que manifiesta el abajo firmado pintor y teniente director de la escuela gratuita de dibujo bajo los auspicios de la Junta nacional de comercio a la muy ilustre Junta de beneficencia el medio podría adoptarse para la conservación y aumento de los telones, bastidores y benbalinas de la casa teatro, y de las mejoras que es susceptible si esa Junta tiene a bien aprovar las indicaciones siguientes“ (s. d.).
Pau Rigalt, pintor, escenògraf i decorador (1778-1845).

Correspondència dels administradors de l'Hospital de la Santa Creu amb la Direcció encarregada del teatre, sobre permís per representar uns pastorets (“pastorcillos“).

Consta de:

1. Carta de Louis de Bassecourt, del govern polític i militar de Barcelona, als administradors de l'Hospital de la Santa Creu, sobre l'estat de l'abonament de les llotges assignades al governador de l'exèrcit francès (Barcelona, 1824, abril 5).
2. Carta de Josep Puig [arrendador del teatre] a Nicolau de Solanell, sobre les llotges que el governador francès ocupava (ibíd., 1824, abril 8).

Documentació sobre la indemnització a l'Hospital de la Santa Creu per les despeses del viatge a Itàlia de Josep Puig, empresari del teatre de l'Hospital, per contractar la companyia italiana de la temporada.

Correspondència de la Junta de Propis de Saragossa, “a quien corresponde la casa Teatro cómico“ d'aquesta ciutat, i l'administració de l'Hospital de la Santa Creu, sobre petició de documentació referent a contractes d'arrendament del teatre.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Josep Puig, empresari del teatre, sobre alliberament d'algunes llunetes del teatre.

Correspondència de l'administració de l'Hospital de la Santa Creu amb Josep Puig, empresari del teatre, sobre reparacions als finestrals del teatre.

Consta de:

1. Sol·licitud elevada per Marià Puiguriguer a l'administració de l'Hospital de la Santa Creu perquè se li adjunqui la funció de vigilar el compliment de les obligacions de l'empresari del teatre (Barcelona, 1828, febrer 13).
2. Comunicació de l'administració de l'acceptació a Josep Puig, empresari del teatre (1828, febrer 14).